La útera I l’hormona de l’estrès.

UteraAquesta setmana a les classes està sortint el tema del dolor durant el sagnat.
Moltes dones es pregunten perquè tenim menstruacions tan doloroses i d’altres que no.
Ens pot ajudar a transitar-ho i millorar-ho entendre que és un tema totalment fisiològic;
Les hormones de l’estrès tenien una importància de vida o mort en les nostres avant passades, quan estaven parint i venia un depredador aquestes actuaven sobre els úters aturant el part per així poder fugir i sobreviure.
Això vol dir que aquestes hormones tenen accés directe al funcionament d’aquest òrgan.
En la nostra actualitat, un crit al carrer, una imatge violenta, una discussió amb la parella…. qualsevol cosa que ens generi estrès tensa brutalment els nostres úters. És important viure amb aquesta consciència.
Encara que estiguem brutalment desconnectades de els úters hem de saber que ells segueixen fent la seva feina (a no ser que hi hagi alguna patologia, en aquest cas cal anar al ginecòleg) una feina meravellosa que ens avisa i ens col·loca a lloc.
Un altre símptoma de tensió a els úters és el de dolor quan tenim un orgasme.
Cap dona ens escapem de aquests moments, la tensió i el creixement, el bloqueig i el desbloqueig és a la nostra naturalesa cíclica. El que sí que està a les nostres mans és com ho gestionem.
Si tens un cicle més dolorós, primer revisa el teu mes, fes els ajustaments necessaris. Balla amb la pelvis, respira, banya’t amb aigua calenta, busca moments de calma (no importa el soroll que hi hagi fora, busca la calma interna) en general coses que a tu et facin estar tranquil·la.

Olotines en revolució amorosa

img_0672.jpg

Aquests dies estic rebent molta informació sobre la sexualitat de les dones en el Congrés virtual de empoderament sexual femení.

Dones amb diferents maneres de viure la seva sexualitat I amb un mateix objectiu; la recerca de la seva identitat sexual i poder compartir-ho amb altres dones per crear un canvi social, l’efecte del “centésimo mono”.

I entro en un estat profund d’agraïment i de riquesa informativa que em permet situar-me, que em permet obrir mirada, em permet saber qui sóc.

Se’m fa molt present la diferència entre la revisió sexual de les dones que viuen en un lloc nou al del seu naixement i les dones que viuen al mateix poble petit on s han criat,com jo, envoltades d’uns mateixos patrons d’un mateix nucli, d’un arrelament molt profund… és un camí dificultós i sento que estic aquí per transitar-lo.

M agrada pensar que estem moguen la terra que estem plantant llavors i que el tempo és un altre. Per aquí corre l’Anna Sàlvia, una dona psicòloga meravellosa entregada a l’educació menstrual i a la dona cíclica, també la Myriam Penya que reeduca i empodera a través de tècniques orientals que ja són seves perquè la seva vivència fa que el seu cos i energia parlin soles.

I segurament que moltes altres que no conec posen el seu granet de sorra…. de fet cada vegada que una dona s escolta, es reconeix i ho entrega a la altre (parella, amiga, família…) està creant tot un desert en forma de canvi.

Estic segura que molta gent quan parlo de sexualitat es pensa que estic parlant de l’acte sexual, desgraciadament durant molts anys ha sigut això per moltes dones i homes, però ara comencem a trencar motlles. I jo desitjo aportar el meu granet de sorra a totes les dones i tots els homes que sentin la necessitat de connexió amb el seu cos físic i en concret amb el cos sexual.

No puc acabar aquest escrit sense referenciar al Mètode Laxmi i els meus dos processos d embaràs, part i postpart que són els processos més sexuals que he viscut mai… aquest és l’exemple més clar de què la sexualitat comença per un mateix.

Així que dones i homes d’Olot i província us animo que us aixequeu i feu la revolució en forma d’amor cap a vosaltres mateixos. Que us conegueu i integreu la vostra sensualitat i sexualitat creadora.

Pròxim taller de Sexualitat en Moviment el 26 d’Octubre aquesta vegada participarà algun home així que molt benvinguts sereu.

Cada setmana classes regulars de Cuidant el Core, un espai de reconnexió i salut sexual a través del moviment i la dansa.

Dansa i Sexualitat

Marta Muyoz

Perquè vaig començar a treballar amb la sexualitat de les dones? Com he passat de la Dansa del Ventre d’escenari, al moviment terapèutic?

Al principi per mi la dansa del ventre era com un joc que se’m posava molt bé. Un moment a la setmana que em feia sentir forta i completa, sensual i sexual.

Al cap de pocs anys de començar a donar classes ja em vaig adonar que un 75% de les dones que s’apuntaven a les meves classes no ho feien per aprendre a ballar, sinó per treballar alguna patologia sexual a través del moviment.

En aquell moment de la meva vida i per la meva edat, moltes noies amb problemes de dolors menstruals o papil·lomes, càndides, infeccións d’orina…. mes endavant problemes d’infertilitat i de desitj, dificultat per tenir orgasmes. Mes endavant amb la maternitat va arribar la consciència del SÒL PELVIÀ, problemes d’incontinència i més i més i més…. Problemes que la medicina al·lopàtica no pot solucionar perquè la configuració que el nostre cos rep de la nostra ment (d’aquí venen moltes malalties cròniques) no és solucionen amb medicament, sinó amb un canvi de mirada, amb un moviment energètic, desbloquejant nusos i emocions.

D’aquí el projecte “Sexualitat en moviment”, que recull tot el treball del Mètode Laxmi (Treball físic per l’embaràs, el part i el postpart des d’una mirada holística) per mi el procés més sexual que pot experimentar una dona, la Dansa del Ventre i des de fa un anyet el Booty Dance que em connecta amb la sexualitat més salvatge i alliberadora, amb el meu Yang.

En l’actualitat més que mai, sento l’impuls de treballar en aquest sentit, ja sigui des de la dansa damunt d’un escenari o des del moviment més espiritual i sentit amb una mateixa.

Perquè com sempre dic a les classes, venim de la Sardana!, una dansa circular meravellosa que ens ha permès sociabilitzar però que ens ha mantingut amb la pelvis immòbil. Que pels nostres avis i sobretot àvies era un pecat moure la pelvis en públic, i aquí apareix la culpa i la vergonya…. això que sembla tan lluny està impregnat a les nostres pelvis i als nostres òrgans.

Així que…. per molts moviments de pelvis, de dones, homes, nens i nenes!!! A moure el cul!!!

 

Pròxim taller: 25 de Maig de 16 a 20h

Plaçes limitades

MAL DE PANXA

embaràs 2

 

Fa poc que una noia em va demanar com podia ser que li fes mal l’úter cada vegada que estava nerviosa.

Com sabem molt bé totes (durant l’etapa de cicle menstrual és molt evident) l’úter és un òrgan del tot emocional.

Les hormones de l’estrès tenen un fort impacte en ell per temes fisiològics…. en els nostres avantpassats quan venia un depredador i la mare estava parint a la seva cria, les hormones de l’estrès aturaven el treball de part per poder fugir i salvar-se.

El mateix passa amb els intestins, per això hi ha molta gent que només pot “fer caca” en espais de seguretat com a casa seva, o li costa fer-la en èpoques d’estrès.

Dins l’úter hi ha el miometri, membrana muscular llisa que es mou amb les contraccións del part, del cícle menstrual i de l’orgàsme. Com qualsevol altre musculatura pot estar tensa o contracturada.

Recomanacions:

👉Si te n’adones que tens tensió a la panxa ja tens molt guanyat! Enhorabona. El primer pas és la consciència.

👉un cop en siguis conscient si es repeteix, cal que vagis al metge a què et facin les proves pertinents per descartar cap patologia

👉un cop descartada la patologia et proposo començar a treballar des d’una mirada amorosa i holística:

✨quan siguis conscient de la tensió/dolor fes una respiració profunda deixant anar l’aire per la boca (com si volguessin entelar un vidre però suau) i visualitzant com es relaxa l’úter i els intestins o just el que tinguis allà on sents la tensió.

✨un cop integrada la respiració, busca la teva manera de moure la pelvis, el moviment porta sang i oxigen. En difinitiva aporta vida.

Els automassatges també ajuden molt.

Perquè el Booty Dance?

Totes les dones que sóc

Amb el temps he après que puc ser i vull ser de moltes maneres diferents… que cada moment, cada procés de la meva vida em porta a un estat diferent.
A aquests estats els intento acompanyar amb diferents tipus de treballs corporals.
Aquest any m he enamorat del Booty Dance i del Twerk igual que al seu moment em vaig enamorar de la Dansa del ventre i del Mètode Laxmi i a dia d avui totes aquestes activitats segueixen aportant moltíssim al meu cos i a la meva ànima.

IMG_0302Perquè el Booty Dance?

Molta gent em pregunta com és que ara em poso a ballar aquest estil de dansa que a primera vista és tan diferent de la dansa del ventre i de tot el que he estat movent fins ara.
Podria explicar-ho de manera racional amb el discurs de l’empoderament de la dona després d’un llarg període de repressió i d’immobilisme i la relació de tot això amb el moviment de la pelvis, però la veritat és que és quelcom molt més visceral.
Primer em vaig enamorar de la mirada de la Kim cap al Bootydance a un reportatge que va fer per TV3 “Viatge al centre del plaer” el seu discurs em va ressonar dins meu i es va instal·lar.
Després quan vaig ballar amb ella la sensació d’aquells moviments al meu cos em feien estar molt a gust, i em donaven força per afrontar els reptes del dia a dia.

La meva mirada i el meu desig envers el Booty Dance és que a poc a poc vagin caiguen els vels de por, de culpa i de menyspreu cap a la mateixa sexualitat i que la sensualitat i l’autoseducció es transformin en propulsors d’autoestima i de força.
Per mi és molt important equilibrar la potencialitat de la pelvis amb la del cor. Connectar força i amor. Des d’aquí la vida és plena…

A més a més és molt divertit! Dansem juntes/s?

TENIM LES VAGINES ESTRESSADES

 

IMG_7183

Fa temps enrere, després de la primera maternitat, vaig començar amb el treball de consciència del sòl pelvià i vaig adquirir diferents tècniques per tonificar-lo. Paradògicament, vaig començar a tenir pèrdues d’orina, i com més el treballava més augmentaven.

Com podia ser? Feia diferents classes a la setmana i en cadascuna d’elles li dedicava un petit moment amb l’objectiu de tonificar-lo.

Aquí vaig tenir una petita “crisis”, no entenia el cos i no sabia com seguir acompanyant les dones.

Llavors vaig pensar amb les esportistes i el problema que tenen de contenció en tenir la musculatura hipertònica, i en una de les classes li vaig demanar a la meva amiga Myriam Peña d’Escuela de Mujeres, “Creus que la musculatura de les vagines de les dones necessita relaxar-se?”

Ella em va contestar que les vagines de les dones estan molt estressades…

Bingo! Em va quedar gravada aquesta frase.

El Pilates, la Tècnica Hipopressiva els Keggels i la Dansa del Ventre treballen tonificant el sòl pelvià, però en cap d’aquestes disciplines és te en compte una relaxació conscient del sòl pelvià…. un deixar anar.

Una musculatura tònica és aquella que és capaç de contraure i també de relaxar, només així circula la sang i s oxigena el teixit.

També hem de tenir en compte la tensió a la qual hem sotmès aquesta musculatura totes les vegades que no hem explicat bé com ens agrada que ens toquin o durant penetracions no respectuoses.

Seguim donant vida a les nostres vagines, no deixeu de respirar-les!

Com puc escollir la meva activitat?

dones

Aquí us dono una mica de informació per poder escollir amb consciència quina és l’activitat que t agradarà i t ajudarà més en funció del moment de la vida en el que et trobis.
El meu projecte de vida és poder oferir un espai de treball durant totes les etapes i processos vitals de les dones, així que a poc a poc aniré generant totes les activitats.

Sexualitat en moviment és una classe per aprendre sentir plaer ballant, per connectar-te amb el teu cos.
Perquè sexualitat en moviment? De algunes de les meves sessions de Tantra, recordo aquest mantra: Per sentir plaer calen tres coses; estar al present, respiració i moviment. Amb aquestes tres coses et pots millorar la teva relació amb tot el que té a veure amb sexualitat i plaer: orgasme, menstruació, embaràs i part, relació de plaer amb el teu cos i amb tot el que t envolta i la menopausa.
Aquest treball és un còctel del meu treball amb el Mètode Laxmi, el Tantra, la Dansa del ventre i el Treball amb els cicles sexuals de les dones.

Dansa del ventre és una classe pensada perquè puguis aprendre la tècnica ancestral de la dansa del ventre. L’objectiu del primer any no és aprendre a ballar, sinó a preparar el cos per poder realitzar amb fluïdesa els moviments de la dansa del ventre. Són moviments dissociant que tots els cossos, repeteixo, TOTS, són capaços de fer, cadascú amb el seu preciós matís, amb un treball progressiu i amorós. Això permet que el primer any de la dansa del ventre puguin conviure dins d’una mateixa classe, dones adolescents, dones sàvies d’avançada edat, dones amb intenció de ballar a l’escenari o dones amb ganes de moure una mica el cos o treballar el sol pelvià. A les meves classes sempre arriben dones amb motius varis per ballar la dansa del ventre, des d’una infertilitat o problemes d incontinència fins a nenes a l’edat de màxima potència sexual amb ganes d ensenyar el seu art a l escenàri (així van ser els meus inicis).
El segon any de dansa està enfocat a aprendre una tècnica, a ballar en públic, a perfeccionar d’una manera més acadèmica.

De dins cap a fora és un projecte nou d’aquest any, són classes per nens i nenes de 7 a 12 anys amb ganes de ballar.
Hi ha classes que t ofereixen viatjar de fora cap a dins i altres de dina cap a fora. Vaig entendre aquesta diferència un dia que vaig anar a una classe de Zumba, durant tota l’estona vaig estar ballant amb el cos de la professora, copiant tot el que feia, en cap moment em vaig sentir el meu.
Fa poc em van oferir fer classes a un grup de nens i vaig voler experimentar aquest concepte. Sorprenent-ment va tenir molt bona acollida pels nens, han entrat de ple a experimentar el seu moviment, a expressar amb el cos i verbalment, hi ha tan pocs espais en el dia d’un infant per fer això… per ser…
Aquesta classe no hi ha contingut de tècnica, el meu objectiu és que aprenguin o que tinguin un espai per sentir el plaer de ballar connectant amb el seu cos, si el que vol el nen/na és aprendre a ballar és necessari que complementeu aquesta classe amb alguna disciplina.

Dansa en família és un espai que neix amb la necessitat de compartir la dansa amb la meva primera filla i amb els nostres amics.
Només aquesta activa durant els mesos d’hivern, quan ve més de gust estar recollit.
Una sala buida amb música és un espai ple de possibilitats per un infant, si a més l acompanyes de la família i de temps de qualitat, és una activitat meravellosa per tots.
Aquest any l he obert a tots els membres de la família donant la llibertat de venir amb un fill o un altre o tots dos, el pare o la mare…. i trobo que és una oportunitat preciosa, poder fer diferents combinacions d’exclusivitat.
La premissa més important és no fer res que no et vingui de gust, no tu ni l’infant.

La Dona Salvatge i la Mare, antagòniques o amigues?

F1E9A9E3-11C4-40DD-BE7E-C61A1CFAD60C

La dona salvatge no té por….
– Confia amb la vida
– Confia en ella
– Segueix la seva intuïció
– Explora camins nous
– S ofereix moments en solitari per connectar amb ella

La Mare i la Dona Salvatge poden conviure? O són antagòniques? no ho sé… ho estic explorant.

El que sí que he comprovat és que la Mare necessita la Dona Salvatge. Que cada vegada que surto de casa per trobar-me a mi, el que tinc per oferir quan torno supera en quantitat i qualitat al que podria donar si no hagues marxat.

I avui em proposo un repte nou;
1 dia i mig caminant sola per l Emporda, seguint el meu ritme i la meva intuïció. I men adono que , només quan camino sola, és quan la naturalesa salvatge m’acull i passen coses màgiques.

Les mares hauríem de donar més espai a la nostre Dona Salvatge. Sovint ens perdem en voler entregar tant a la parella i als fills , que obviem que precisament, la connexió amb una mateixa, és el tresor més preuat que els hi podem oferir a les persones estimades.

“La mujer salvage”

Mujeres que corren con lobos

” Amb una serenitat sorprenent, sempre es justificava dient que tenia la protecció dels deus i que, si li arrivaba l hora, rebria la mort amb el mateix valor que havia afrontat la vida”.

El Guerrer adormit

El sòl pelvià, la musculatura desconeguda

flor vagina

A quantes de nosaltres se’ns ha escapat gotes de pipí amb un esternut?

A quantes de nosaltres ens ha donat la sensació que ens entra aigua per la vagina quan ens submergim a la piscina o al mar?

En canvi, quantes de nosaltres ho compartim amb amigues, amb el metge o amb altres dones de la família?

Molt poques.

El sòl pelvià, ha sigut una musculatura desconeguda o passada per alt durant molts anys, per la seva estreta relació amb la sexualitat femenina.

Per sort nostre, tot això ha canviat molt en els darrers anys;

– En el fitness, el treball abdominal hipopressiu, ha donat lloc al Pilates i el treball hipopressiu.

– En l Embaras, part i postpart cada vegada hi ha més tècniques.

Encara em sorprenen moltíssim la normalització de les Tena Lady, unes compreses que vénen a dir que arribada a una edat, no hi ha més remei que utilitzar bolquers altra vegada…

També em sorprèn la quantitat de operacions per prolapses que es porten a terme sense que la majoria de la població sàpiga que és un prolapse.

Estic d’acord en què aquestes mesures són molt útils, però també ens haurien d explicar que han de ser dels últims recursos… que hi ha moltes maneres de tenir un sòl pelvià actiu, capaç d aguantar els òrgans al seu lloc durant molts anys. L’únic que ens cal és que els hi donem un lloc i reconeixem el sòl pelvià des del principi de la vida d’una dona, com una part importantíssima d’aquesta.

Quan treballem la dansa del ventre des de la consciència corporal, estem donant vida a aquesta musculatura. Amb el moviment i els estiraments estem aportant sang i oxigen i tonificant la musculatura perquè pugui sostenir, obrir, tancar i tot el que li cal per a uns processos sexuals sans.

Defet en la antigua Egipte, utilitzaven aquesta dansa com a medicina preventiva… des de ben petites les nenes aprenien els moviments per preparar-se per la menstruació, per l Embaras i el part…

Si has fet un bon treball, la menopausa arriba d’una manera molt diferent que si no has treballat mai la zona.

El Pilates ben treballat també fa molta feina, i la tècnica hipopressiva, tot i que amb excés no és ni recomanable ni agradable, també és un bon treball.

Així que dóna! No deixis aquesta feina per demà… posa consciència al teu sòl pelvià, tinguis l’edat que tinguis, a la llarga ho agrairàs!

Marta Munyoz