Dansa i Sexualitat

Marta Muyoz

Perquè vaig començar a treballar amb la sexualitat de les dones? Com he passat de la Dansa del Ventre d’escenari, al moviment terapèutic?

Al principi per mi la dansa del ventre era com un joc que se’m posava molt bé. Un moment a la setmana que em feia sentir forta i completa, sensual i sexual.

Al cap de pocs anys de començar a donar classes ja em vaig adonar que un 75% de les dones que s’apuntaven a les meves classes no ho feien per aprendre a ballar, sinó per treballar alguna patologia sexual a través del moviment.

En aquell moment de la meva vida i per la meva edat, moltes noies amb problemes de dolors menstruals o papil·lomes, càndides, infeccións d’orina…. mes endavant problemes d’infertilitat i de desitj, dificultat per tenir orgasmes. Mes endavant amb la maternitat va arribar la consciència del SÒL PELVIÀ, problemes d’incontinència i més i més i més…. Problemes que la medicina al·lopàtica no pot solucionar perquè la configuració que el nostre cos rep de la nostra ment (d’aquí venen moltes malalties cròniques) no és solucionen amb medicament, sinó amb un canvi de mirada, amb un moviment energètic, desbloquejant nusos i emocions.

D’aquí el projecte “Sexualitat en moviment”, que recull tot el treball del Mètode Laxmi (Treball físic per l’embaràs, el part i el postpart des d’una mirada holística) per mi el procés més sexual que pot experimentar una dona, la Dansa del Ventre i des de fa un anyet el Booty Dance que em connecta amb la sexualitat més salvatge i alliberadora, amb el meu Yang.

En l’actualitat més que mai, sento l’impuls de treballar en aquest sentit, ja sigui des de la dansa damunt d’un escenari o des del moviment més espiritual i sentit amb una mateixa.

Perquè com sempre dic a les classes, venim de la Sardana!, una dansa circular meravellosa que ens ha permès sociabilitzar però que ens ha mantingut amb la pelvis immòbil. Que pels nostres avis i sobretot àvies era un pecat moure la pelvis en públic, i aquí apareix la culpa i la vergonya…. això que sembla tan lluny està impregnat a les nostres pelvis i als nostres òrgans.

Així que…. per molts moviments de pelvis, de dones, homes, nens i nenes!!! A moure el cul!!!

 

Pròxim taller: 25 de Maig de 16 a 20h

Plaçes limitades

MAL DE PANXA

embaràs 2

 

Fa poc que una noia em va demanar com podia ser que li fes mal l’úter cada vegada que estava nerviosa.

Com sabem molt bé totes (durant l’etapa de cicle menstrual és molt evident) l’úter és un òrgan del tot emocional.

Les hormones de l’estrès tenen un fort impacte en ell per temes fisiològics…. en els nostres avantpassats quan venia un depredador i la mare estava parint a la seva cria, les hormones de l’estrès aturaven el treball de part per poder fugir i salvar-se.

El mateix passa amb els intestins, per això hi ha molta gent que només pot “fer caca” en espais de seguretat com a casa seva, o li costa fer-la en èpoques d’estrès.

Dins l’úter hi ha el miometri, membrana muscular llisa que es mou amb les contraccións del part, del cícle menstrual i de l’orgàsme. Com qualsevol altre musculatura pot estar tensa o contracturada.

Recomanacions:

👉Si te n’adones que tens tensió a la panxa ja tens molt guanyat! Enhorabona. El primer pas és la consciència.

👉un cop en siguis conscient si es repeteix, cal que vagis al metge a què et facin les proves pertinents per descartar cap patologia

👉un cop descartada la patologia et proposo començar a treballar des d’una mirada amorosa i holística:

✨quan siguis conscient de la tensió/dolor fes una respiració profunda deixant anar l’aire per la boca (com si volguessin entelar un vidre però suau) i visualitzant com es relaxa l’úter i els intestins o just el que tinguis allà on sents la tensió.

✨un cop integrada la respiració, busca la teva manera de moure la pelvis, el moviment porta sang i oxigen. En difinitiva aporta vida.

Els automassatges també ajuden molt.

Perquè el Booty Dance?

Totes les dones que sóc

Amb el temps he après que puc ser i vull ser de moltes maneres diferents… que cada moment, cada procés de la meva vida em porta a un estat diferent.
A aquests estats els intento acompanyar amb diferents tipus de treballs corporals.
Aquest any m he enamorat del Booty Dance i del Twerk igual que al seu moment em vaig enamorar de la Dansa del ventre i del Mètode Laxmi i a dia d avui totes aquestes activitats segueixen aportant moltíssim al meu cos i a la meva ànima.

IMG_0302Perquè el Booty Dance?

Molta gent em pregunta com és que ara em poso a ballar aquest estil de dansa que a primera vista és tan diferent de la dansa del ventre i de tot el que he estat movent fins ara.
Podria explicar-ho de manera racional amb el discurs de l’empoderament de la dona després d’un llarg període de repressió i d’immobilisme i la relació de tot això amb el moviment de la pelvis, però la veritat és que és quelcom molt més visceral.
Primer em vaig enamorar de la mirada de la Kim cap al Bootydance a un reportatge que va fer per TV3 “Viatge al centre del plaer” el seu discurs em va ressonar dins meu i es va instal·lar.
Després quan vaig ballar amb ella la sensació d’aquells moviments al meu cos em feien estar molt a gust, i em donaven força per afrontar els reptes del dia a dia.

La meva mirada i el meu desig envers el Booty Dance és que a poc a poc vagin caiguen els vels de por, de culpa i de menyspreu cap a la mateixa sexualitat i que la sensualitat i l’autoseducció es transformin en propulsors d’autoestima i de força.
Per mi és molt important equilibrar la potencialitat de la pelvis amb la del cor. Connectar força i amor. Des d’aquí la vida és plena…

A més a més és molt divertit! Dansem juntes/s?

TENIM LES VAGINES ESTRESSADES

 

IMG_7183

Fa temps enrere, després de la primera maternitat, vaig començar amb el treball de consciència del sòl pelvià i vaig adquirir diferents tècniques per tonificar-lo. Paradògicament, vaig començar a tenir pèrdues d’orina, i com més el treballava més augmentaven.

Com podia ser? Feia diferents classes a la setmana i en cadascuna d’elles li dedicava un petit moment amb l’objectiu de tonificar-lo.

Aquí vaig tenir una petita “crisis”, no entenia el cos i no sabia com seguir acompanyant les dones.

Llavors vaig pensar amb les esportistes i el problema que tenen de contenció en tenir la musculatura hipertònica, i en una de les classes li vaig demanar a la meva amiga Myriam Peña d’Escuela de Mujeres, “Creus que la musculatura de les vagines de les dones necessita relaxar-se?”

Ella em va contestar que les vagines de les dones estan molt estressades…

Bingo! Em va quedar gravada aquesta frase.

El Pilates, la Tècnica Hipopressiva els Keggels i la Dansa del Ventre treballen tonificant el sòl pelvià, però en cap d’aquestes disciplines és te en compte una relaxació conscient del sòl pelvià…. un deixar anar.

Una musculatura tònica és aquella que és capaç de contraure i també de relaxar, només així circula la sang i s oxigena el teixit.

També hem de tenir en compte la tensió a la qual hem sotmès aquesta musculatura totes les vegades que no hem explicat bé com ens agrada que ens toquin o durant penetracions no respectuoses.

Seguim donant vida a les nostres vagines, no deixeu de respirar-les!

Com puc escollir la meva activitat?

dones

Aquí us dono una mica de informació per poder escollir amb consciència quina és l’activitat que t agradarà i t ajudarà més en funció del moment de la vida en el que et trobis.
El meu projecte de vida és poder oferir un espai de treball durant totes les etapes i processos vitals de les dones, així que a poc a poc aniré generant totes les activitats.

Sexualitat en moviment és una classe per aprendre sentir plaer ballant, per connectar-te amb el teu cos.
Perquè sexualitat en moviment? De algunes de les meves sessions de Tantra, recordo aquest mantra: Per sentir plaer calen tres coses; estar al present, respiració i moviment. Amb aquestes tres coses et pots millorar la teva relació amb tot el que té a veure amb sexualitat i plaer: orgasme, menstruació, embaràs i part, relació de plaer amb el teu cos i amb tot el que t envolta i la menopausa.
Aquest treball és un còctel del meu treball amb el Mètode Laxmi, el Tantra, la Dansa del ventre i el Treball amb els cicles sexuals de les dones.

Dansa del ventre és una classe pensada perquè puguis aprendre la tècnica ancestral de la dansa del ventre. L’objectiu del primer any no és aprendre a ballar, sinó a preparar el cos per poder realitzar amb fluïdesa els moviments de la dansa del ventre. Són moviments dissociant que tots els cossos, repeteixo, TOTS, són capaços de fer, cadascú amb el seu preciós matís, amb un treball progressiu i amorós. Això permet que el primer any de la dansa del ventre puguin conviure dins d’una mateixa classe, dones adolescents, dones sàvies d’avançada edat, dones amb intenció de ballar a l’escenari o dones amb ganes de moure una mica el cos o treballar el sol pelvià. A les meves classes sempre arriben dones amb motius varis per ballar la dansa del ventre, des d’una infertilitat o problemes d incontinència fins a nenes a l’edat de màxima potència sexual amb ganes d ensenyar el seu art a l escenàri (així van ser els meus inicis).
El segon any de dansa està enfocat a aprendre una tècnica, a ballar en públic, a perfeccionar d’una manera més acadèmica.

De dins cap a fora és un projecte nou d’aquest any, són classes per nens i nenes de 7 a 12 anys amb ganes de ballar.
Hi ha classes que t ofereixen viatjar de fora cap a dins i altres de dina cap a fora. Vaig entendre aquesta diferència un dia que vaig anar a una classe de Zumba, durant tota l’estona vaig estar ballant amb el cos de la professora, copiant tot el que feia, en cap moment em vaig sentir el meu.
Fa poc em van oferir fer classes a un grup de nens i vaig voler experimentar aquest concepte. Sorprenent-ment va tenir molt bona acollida pels nens, han entrat de ple a experimentar el seu moviment, a expressar amb el cos i verbalment, hi ha tan pocs espais en el dia d’un infant per fer això… per ser…
Aquesta classe no hi ha contingut de tècnica, el meu objectiu és que aprenguin o que tinguin un espai per sentir el plaer de ballar connectant amb el seu cos, si el que vol el nen/na és aprendre a ballar és necessari que complementeu aquesta classe amb alguna disciplina.

Dansa en família és un espai que neix amb la necessitat de compartir la dansa amb la meva primera filla i amb els nostres amics.
Només aquesta activa durant els mesos d’hivern, quan ve més de gust estar recollit.
Una sala buida amb música és un espai ple de possibilitats per un infant, si a més l acompanyes de la família i de temps de qualitat, és una activitat meravellosa per tots.
Aquest any l he obert a tots els membres de la família donant la llibertat de venir amb un fill o un altre o tots dos, el pare o la mare…. i trobo que és una oportunitat preciosa, poder fer diferents combinacions d’exclusivitat.
La premissa més important és no fer res que no et vingui de gust, no tu ni l’infant.

La Dona Salvatge i la Mare, antagòniques o amigues?

F1E9A9E3-11C4-40DD-BE7E-C61A1CFAD60C

La dona salvatge no té por….
– Confia amb la vida
– Confia en ella
– Segueix la seva intuïció
– Explora camins nous
– S ofereix moments en solitari per connectar amb ella

La Mare i la Dona Salvatge poden conviure? O són antagòniques? no ho sé… ho estic explorant.

El que sí que he comprovat és que la Mare necessita la Dona Salvatge. Que cada vegada que surto de casa per trobar-me a mi, el que tinc per oferir quan torno supera en quantitat i qualitat al que podria donar si no hagues marxat.

I avui em proposo un repte nou;
1 dia i mig caminant sola per l Emporda, seguint el meu ritme i la meva intuïció. I men adono que , només quan camino sola, és quan la naturalesa salvatge m’acull i passen coses màgiques.

Les mares hauríem de donar més espai a la nostre Dona Salvatge. Sovint ens perdem en voler entregar tant a la parella i als fills , que obviem que precisament, la connexió amb una mateixa, és el tresor més preuat que els hi podem oferir a les persones estimades.

“La mujer salvage”

Mujeres que corren con lobos

” Amb una serenitat sorprenent, sempre es justificava dient que tenia la protecció dels deus i que, si li arrivaba l hora, rebria la mort amb el mateix valor que havia afrontat la vida”.

El Guerrer adormit